Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar la crisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat en un angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de forat democràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integrat pels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructura de poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractats europeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosament ha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals.
I aleshores, ¿qui controla realment la redacció del memoràndum que imposa reformes estructurals importants a canvi d02019;ajuts financers del Mecanisme Europeu d02019;Estabilitat? ¿Qui fa el seguiment de l02019;activitat executiva de les institucions que conformen la Troika? ¿Qui avalua les decisions que pren el Consell dels Cap d02019;Estat de la zona euro? ¿Qui sap el que es negocia en els dos comitès centrals de l02019;Eurogrup? La resposta és ningú. Cal assumir, doncs, que el govern de la zona euro actual no té legitimitat democràtica.
Aquesta situació, que Piketty anomena 0201D;autocràcia postdemocràtica0201D;, seguint Habermas, té efectes reals en la societat. Relega les veus discrepants que s02019;oposen a les tesis oficials en detriment dels valors democràtics, prioritza tot allò que reforci l02019;estabilitat financera i la confiança en els mercats en detriment de les polítiques laborals, la convergència fiscal, la cohesió social, la solidaritat o el creixement, i genera una mena de negació de la realitat que afavoreix els populismes.
Compromesos amb la societat d02019;avui dia, en aquest tractat-manifest Thomas Piketty i els seus col·legues afronten la qüestió amb audàcia: proposen tornar a situar la democràcia al cor de les decisions, tot apostant per crear una Assemblea parlamentària que controli el govern de la zona euro, legitimi les seves decisions, i doni veu a la voluntat
Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.