FILLA DEL CAPITA, LA

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d02019;ulls grisos i cabells d02019;or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n02019;ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d02019;espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l02019;escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure02019;l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort.


Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc.


«02014;Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M02019;ha dit que t02019;havia vist al riu i jo no l02019;he cregut... Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s02019;esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d02019;amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l02019;aixeca a l02019;altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».






Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.