En un bar de Cesarea, un home surt a l02019;escenari. «Senyores i senyors, un aplaudiment per a en Dóvale!» La funció està a punt de començar, però aquest vespre passa alguna cosa. Entre els espectadors hi ha un jutge: l02019;honorable Avishai Lézer, un vell amic d02019;infantesa. A ell li toca jutjar la vida d02019;aquest actor que, ara el recorda, fa quaranta anys tan sols era un nen escanyolit que tenia l02019;estrany hàbit de caminar sobre les mans.
La funció avança. En Dóvale ho dóna tot a l02019;escenari. Parla, crida, es mou i, com qui no vol la cosa, explica retalls de la seva vida. La història d02019;un nen que un dia, de campaments, va rebre la notícia de la mort d02019;un familiar i va marxar corrents per assistir al funeral. Però qui s02019;ha mort? El pare?, potser la mare? Ningú va tenir el coratge de dir-li-ho. I aquest dubte angoixant va torturar el petit Dóvale durant tot el viatge.
Ara, tants anys després, aquí tenim aquell jovenet, en plena escena, enredat encara en els càlculs obscurs d02019;aquella jornada. Gran Cabaret és un peça íntima, una novel·la feroç que ens mostra el cabaret íntim i col·lectiu de la vida, i els mil i un replecs d02019;aquest sentiment universal que és l02019;amistat.