BILLIE

La Billie i el Franck ho tenien tot per viure una vida molt fotuda. Tot, realment...: una infan­tesa infeliç i solitària, en un entorn d02019;intolerància, i ancorada en la misèria moral i física del quart món.

Fins que heus aquí que un bon dia, en plena adolescència, es coneixen a l02019;institut. Els ha tocat representar davant la classe una escena d02019;Amb l02019;amor no s02019;hi juga, d02019;Alfred de Musset. En un moment donat, durant els assajos, la Ca­mille diu al Franck: «Aixeca el cap, Perdican!», i una mica més endavant, el Perdican confessa a la Billie: «Que bonica que ets, Camille, quan els teus ulls brillen!»

I amb aquestes paraules, per primera vegada, aquests dos aneguets lletjos senten que han trobat un amic, potser un amor... Algú en qui confiar per tirar endavant, algú que més enllà dels fracassos o les dificultats, com un estel de la sort, al llarg dels anys els guiarà i els ajudarà a reinventar-se i a no deixar-se vèncer per la desesperança d02019;un destí incert.

«La Billie, la meva Billie, aquesta princeseta d02019;infància trencada que s02019;obre camí en la vida amb un fusell de caça en una mà i Amb l02019;amor no s02019;hi juga a l02019;altra, és la cosa més bonica que m02019;ha passat des que escric.» Anna Gavalda