CARRER DE LES CAMÈLIES, EL

Rodoreda té cinquanta-vuit anys quan publica 'El carrer de les Camèlies'. La Colometa ja encarna Catalunya als ulls de molts, ella s’està convertint en llegenda: és el moment que tria per entrar en la pell d’una nova heroïna. Mentre l’autora, entrevistada, confessa haver salvat la vida cosint, el seu personatge abandona l’agulla per fer senyors. La prostitució és el seu estat, elegit als vint anys i mai abandonat.
¿És un viatge que fa Rodoreda de la mà de la seva Cecília? ¿Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie? Un viatge per Barcelona, amb unes cames que pertorben els homes i projecten fantasies sexuals allà on passen —per la Rambla on tot comença, per l’Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda...
“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi”, escriu Stefanie Kremser al postfaci.
'El carrer de les Camèlies' ha sigut enormement llegit, però se n’ha parlat poc. Oficialment, no forma part de les joies de la corona. No ha sigut mai lectura preceptiva a les escoles. Se n’han venut més de vint edicions, en silenci.